jueves, 28 de noviembre de 2013

BREU HISTÒRIA DE BERÉN


En un recull del llibre 'Espill', s'anota que pels volts del segle XVI, el poble de Berén estava habitat. El recull diu així: "en lo loch de castell de Berén habiten Anttoni Freixa qui te lo cas-
tell i fortaleza de Berén i és bona fortaleza,Anttoni Bonet,Joan Baró".

Hem de pensar que, per aquelles dates, s'estava passant la pesta negra, una malaltia que provocà gran mortaldat entre els pobladors d'aquests llogarrets. Altrament, aquesta situació provocà que molts masos quedessin deshabitats. 

Per altre costat, a principis del segle XX, a Berén s'hi compten fins a vint-i-tres focs i més d'un centenar de persones. Cal anotar que en aquest període encara no existeixen unes estadístiques fiables a nivell de poblament i es conten el número d'habitants segons els focs, es a dir, les cases per a cada poble. 
En aquest període, el poble de Berén tenia un capellà però encara no disposava d'escola. 

L'economia d'un poble es mesurava des d'antic pels caps de bestiar que tenia cada casa. La majoria de famílies però no en tenien. En aquest mateix període s'estima que a Berén hi havien uns vint caps de vacum, quatre matxos, tres mules, dotze ases, cent caps de ovelles i unes cent cinquanta cabres. 

Berén, de la mateixa manera que molts altres pobles de la mateixa contrada, era autosuficient alhora que vivia d'allò que els seus veïns produient. Allò que faltava es comprava als pobles veïns amb els quals existia una relació d'intercanvi molt important.  

També era comú que molts dels pobladors marxessin a la primavera i hivern per guanyar-se la vida i, així, complementar els treballs del camp i amb el bestiar la resta de l'any. En aquest sentit, molts viatjaven a la regió francesa del Rosselló, generalment per a desenvolupar feines relacionades amb la vinya. Molts d'aquests pobladors ja no tornaren al poble.

El procés de despoblació dels llogarrets de muntanya, genaralitzat a mitjans del s. XX provocà una forta devallada de pobladors a Berén. Així, als anys seixanta del s.XX, a Berén només hi vivia una sola persona. 
Sortosament, als volts dels anys vuitanta del mateix segle, els descendents dels antics pobladors de Berén recuperaren bona part dels cultius i recuperaren vivendes que fins aquell moment estaven en runes. 

1 comentario:

  1. Soc descendent de Cal Quiri de Berén. La meva iaia paterna era nascuda a Berén ( Enriqueta ). Ara estic amb mon pare ( Martí) i està il.lusionat llegint tot lo referent a Berén.
    Em diu que la última persona que va viure a Berén, era el "Juanito de Cal Malgà". Suposa que deu ser parent teu.....

    ResponderEliminar