LA SEGA A BERÉN

Eus aquí que una de les activitats més habitual al poble de Berén, de la mateixa manera que en altres pobles de la contrda, era la sega i les feines que l'acompanyaven, com ara el batre i la venta. Aquestes activitats agrícoles es desenvolupaven durant el mes d'agost, i d'aquesta feina en depenia en bona part la subsistència dels pobladors de Berén durant la resta de l'any.  

Al petit poble de Berén encara és hora que hi arribi la maquinaria moderna. Així, tallar el blat era una tasca totalment manual i l'estri principal en aquesta activitat era el volant. L'estri s'agafava amb la dreta mentre la mà esquerra es protegia amb el soquet. Igualment, també es feia servir la dalla, amb l'acoplament del rampill.

El segador, a mesura que tallava el blat, anava fent les gavelles, mentre una persona que venia per darrera era l'encarregada de lligar. Amb un parell de gavelles es formava la garba, lligada amb un menuc.

Del propi blat, anomenat vincill, es feia un nus amb el garrot. Aquest era el sistema més corrent de treball per aquestes contrades. A continuació s'havien de fer els caballons o garveres. Els caballons eren d'once garbes i les garberes eren il·limitades. Aquesta feina es feia al trós, on es secava el blat o s'acabava de madurar.

Posteriorment, les garbes eren transportades a l'era. En aquest punt, la feina més dura, era el batre, on es separava el gra de la palla. 

Les formes en que es podia batre eren, entre altres, amb les potes d'un parell d'animals de peu rodó donant voltes per l'era o fent tirar un trill per damunt la palla. La màquina de batre a Berén no es coneixia. 

Per últim, a la venta es separava el bolló del gra per deixar-lo net, mitjançant un ventador.